Vigilant la selectivitat

espero que tinguin sort…

…la que badalla

el que en té prou amb 40 minuts

els que mengen xiclet

al que se li belluga la taula

el que deu triomfar perquè s’assembla al nek

la dels incomptables pírcings

la que es posa vermella

la que sempre em mira quan aixeca el cap, i aparta la mirada quan es troba amb la meva

al que porta 6 rotuladors i els fa servir tots

el que porta 3 bolis

el que només en porta 1 i se li acaba

la que se li escapen paraules en veu baixa

la que s’encomana a déu abans de començar

el que apura fins l’últim segon, cada examen

la del nom impronunciable

les bessones

la sexy de l’Est amb vestidets i tacons

la del petó amb el noviet abans d’entrar

la que es posa molt vermella

la que té fred amb l’aire acondicionat

el que es deixa el regle a la motxilla

la que et mira amb ulls suplicants

al que se li trenquen les ulleres

a la que li cau el moc i no porta mocadors.

el que belluga les cames nerviosament.

la que agraeix que li deixi un klínex (és la d’abans)

els estrangers d’un sol cognom als que no se’ls han imprès bé les pegatines d’identificació

el que, malgrat els avisos, porta el mòbil a la butxaca (i li cau a terra)

la que es deixa la calculadora a la motxilla

la que es deixa la calculadora a casa

la que no sap què n’ha fet del DNI

la que no somriu mai

els dislèxics que tenen mitja hora extra

la dels pantalons (molt) estripats

els que no es presenten

els molts que pregunten si es pot fer un esborrany de la redacció d’anglès i després tatxar-la

la que està a punt de plorar perquè ha entrat el que no se sap

al que li vibra el mòbil a la motxilla

la de la camiseta: “Just believe, don’t bé afraid”

la de la camiseta: “She always dress in black, but she has de most coloured mind”

l’ingenu que em pregunta una qüestió tècnica de matemàtiques…

… i els que passen desapercebuts.

Tot això en una aula amb una cinquantena d’alumnes.

Espero que els hi vagi bé.