Turisme transfronterer


A vegades sembla que arribar-se a França és molt alluny,… o complicat, i no és pas així.  Quan vius a Barcelona la història és ben simple, o un AVE o l’ AP7 amunt ( això sí, pagant) i en un moment ja ets a la frontera. 

L’última vegada que hi vam anar va ser un cap de setmana, és a dir, divendres a la tarda ja erem allà. La ruta que vam seguir va ser ben paral.lela a la Frontera legal amb França: Cotlliure, Ceret, Arles-sur–Tech, Prats de Molló. Una mica de tot, mercats, patrimoni, mar, muntanya, museus, abadies, boulangeries, restaurants, …

Un moment, i ja és un nou país, amb un pa i uns croissants que tenen un altre gust, uns altres aires, uns altres productes als supermercats, i tot un d’allò diferent, un tarannà diferent però també català. Recordo que un dia un senyor francès, de la Catalunya Nord, a Arlés sur Mer, quan li vaig dir que erem catalans em va dir, “jo també sóc català”. 

Street art a Ceret