Etiqueta: Vida

Primavera 🍀

Doncs sembla que la primavera, plujosa, ja s’ha acabat..
I la primavera catalana, també s’ha acabat?! Qui sap el que ens espera aquest estiu. Estiu estiuet.

Sort de la pluja. Val, no sap ploure… però sort de la pluja.

La pluja, l’esclat de colors, el renaixement…

Galeres

Sembla ser que ha arribat l’època de l’any de les galeres.
Doncs som-hi!!
Unes galeres ben fresques. Un bon sarpat, eh!
Va posa-me’n una mica més!
I com ho farem !?
Ho farem fàcil !!
El consell és: “Si són petitones arròs, si són grans planxa a topeee i sal grossa 😋” .
I si fem planxa i fideus!?
Vinga….. una mica de ceba abundant a la base de la cassola, unes verduretes i bolets ben talladets… a consciència… i amb estil, tot uniforme ben talladet en un pim pam.
Suquet de tomata.
Una fulla de llorer, que fa “cuina catalana”.
Pèsols, per posar-hi color .
Uns fideus.
Sal i pebre, al gust.
Fumet de peix… i uns set minutets. Aproximadament així.
I ja està!
Ah! I les de la planxa, ha sigut més ràpid; sal i volta i volta i pebre al gust!
Tot perquè hi havia una mica de ganes de fer un “bon sopar de galeres” amb els amics.

La paternitat

ET-no vigent Ara que ja torna a ser finals d’any s’ha de tornar a remoure el tema, endavant, endarrera. Podria ser qualsevol tema, però mira, concretament és la paternitat.

Un dia, ja fa més d’una generació, va arribar l’etapa democràtica actual a Espanya, sí, la famosa Constitució de 1978, la dels principis d’igualtat…. i no discriminació per raó de sexe.

“Y corría el año 2007” quan es va aprovar una llei per a la ” igualtat efectiva de dones i homes” que va preveure un permís de paternitat, segurament impulsat per haver de complir alguna norma europea…  i, es va reformar l’Estatut dels Treballadors: “el trabajador tendrá derecho a la suspensión del contrato durante trece días ininterrumpidos”, això 13 dies, ni 14, ni 15,… 13 dies. Els quals, prèvia cotització, el progenitor-pare té dret al 100% de la base de cotització.

I vam evolucionar, com a país-estat, i al 2009 es va tirar la casa per la finestra, i es va preveure una ampliació pel permís de paternitat “cuatro semanas ininterrumpidas”. uuuuhhhh, uuuuhhhh,…. no un mes, 4 setmanes, 28 dies.

Això sí, es va preveure que les 4 setmanes entrarien en vigor el 1r de gener del 2011. I des d’aquells dies (governs Zapatero, Rajoy, … )s’ha posposat la seva entrada en vigor unes 6 o 7 vegades, cada nova llei de pressupostos (o modificació per reajustar) ho ha deixat per l’any següent, … i així fins a 2017. Són les 4 mis(t)erioses setmanes en pro de la igualtat, exclusives per al pare, per a les seves responsabilitats familiars, perquè s’involucri en la vida de l’infant,…

Ara que ja hem superat les crisis, ara sí, noves “negociacions polítiques” en pro de la “modernitat” i a per les 4 setmanes (que no 4 mesos). Araa sí, visca les paternitats dels pares treballadors, no per obligació, només com a dret, que si no ho volen gaudir, si els pressiona l’empresari o altres etcs no cal, eh?

Fem tard, ens quedem curts, i ho fem malament. I a més a més, ho sabem.

Eternitat

Parlant de les possibles vides viscudes (interessant tema a desenvolupar, “saber” que has tingut altres vides, humanes i fins i tot animals) arriba la millor frase de la setmana, que parteix de qui creu que només té una vida, i després de la vida….  després… l’eternitat.
I jo li pregunto:
I com te l’imagines l’eternitat?
Resposta:
Tal com l’he viscut.