Etiqueta: territori

Benidorm

Benidorm és conegut com el paradís de la tercera edat. O aquesta era la meva idea.
Mons padrins hi van anar fa uns vint anys, uns amics dels jubilats els hi van engrescar, i com a bons jubilats joves… cap allà! A fer el turista de sol i platja, uns 15 dies, per unes 18.000 pessetes. O bé això recorden….  les platges, l’illa, la barqueta golondrina, les caminades, les rutes a veure les fàbriques de torrons (amb les seves botigues a la sortida ) i les fàbriques de pell ( un bon veí s’hi va comprar l’abric de pell de l’hivern), són anécdotes vàries, com la fiambrera per anar a passar el dia a València, o a Alacant, o les cafeteries mil que van catar.
Un divendres qualsevol de maig, m’hi he passejat, amb la calma de qui té tot el dia per endavant, per caminar, per passar pel punt d’informació (és nota que fa temps que s’organitzen per al turista), per fer platja, fer cafè o el segon esmorzar, o una tapeta, a vere, oferta, oferta hi ha. I botigues i més botiguetes, de tots els preus i vàries opcions per a dinar, i per fer el turista, les fotos del turista selfie, o el de pose de grup, i mentres des de Castell estava mirant des del mirador la platja de Llevant, una senyora al meu costat diu: Però què bonic!! No m’estranya que la gent vingui!!  i dos segons després passen pel meu costat un grup de cinc senyores d’accent de Lleida que van dient què és una llàstima que no els hagi fet més bon temps! La veritat és que l’aigua està fresqueta, però pels atrevits, pels nens impacients i per la gent que ve del nord, és acceptable. I jo agraeixo que hi hagi quatre núvols de matí. El blau del mar no és tant intens, però m’he deixat el barret,… i comprar-me un barret de Benidorm fa molta mandra!

Per posar el toc més cultural he entrat a l’esglèsia, amb permís del senyor que demana a la porta, i de les senyores que la cuiden -tanquen en tres minuts, suficient per a mi, i a elles els dóna temps de quadrar la caixa-. Volia veure la Mare de Déu del Sofratge, que és la que vetlla per les qüestions espirituals de les ànimes del Purgatori, també li’n diuen Virgen del Sufragio, i com que va ser trobada en una barqueta calcinada, doncs la tradició -més mundana- del poble li deia del Naufragio, més simple. Les recreacions de la trobada de la verge amb la barca deuen ser espectaculars, si un divendres qualsevol a la platja ja pots trobar una  coral cantaire, ….  En fi, la Verge també és alcaldessa perpètua de la ciutat, està condecorada pel Mèrit Naval –en època del senyor Trillo, fa quatre dies.

 

 

Cartoixa

Una visita obligada del Priorat és anar a “la casa del Prior”, és a dir, la Cartoixa d’Escaladei, que va ser el primer monestir de l’ordre dels de Sant Bru – els cartoixans- a la península.

Des del 1194 quan Alfons I el Cast va cedir als monjos un indret per al silenci, la solitud i la natura…. i va ser temps per a la colonització i cristianització, temps per a l’aïllament, l’oració, la lectura, la meditació, la contemplació i el treball manual…. les cel.les, els horts, les fonts, els dominis, el Priorat, els delmes, i tota una projecció gòtica, classissista i barroca, …. fins a l’any 1835: Mendizábal, l’abandonament, el saqueig i l’incendi.

A l’espera de rebre un reconeixement UNESCO, la feina de recuperació i de restauració continua, enmig de la natura, al Montsant, al Priorat, entre vinyes, ametllers i oliveres, … sense presses, … visites sense presses, per caminar i per buscar un bon lloc per dinar, al poble d’Escaladei potser un tast de vins (rutes enològiques), o a la Venta d’en Pubill -encreuament de carreteres clàssic-, un bon vi, potser de Cornudella.

 

 

Tragó de Noguera

IMG_20160904_234745FB_IMG_1473015785104
IMG_20160904_234753Una tarda de descoberta, a tocar de casa. Tot comença quan t’envien un punt al Google maps, i dius, uf! Potser massa alluny!

Vam fer bé de deixar la mandra a casa i fer una tarda d’aventureta pel Montsec i cap al pantà de Santa Anna, pel costat català!
Tragó de Noguera era un poble que allà al 1950 tenia 210 cases habitades i uns 600 habitants, va ser marcat pel traçat dels pantans de l’època franquista, en pro del progrés, i cobert per les aigües de l’embassament de Santa Anna als anys 60 ( del segle passat, s’entén ). Crec que almenys la meitat del poble és a sota. Enfangat si les aigües baixen molt. La part no coberta són runes. Moltes pedres. Totxos. Teules. Pels pocs anys que fa que és un poble deshabitat,…. hi ha massa runa, potser perquè els veïns, en abandonar el poble, van emportar-se les teules de les cases, i així les estructures tots sabem que duren poc; potser perquè hi va haver cert tràfic amb les restes del poble -materials – durant els primers anys que estava deshabitat, i segons com, a temporades s’hi podia arribar en camió, i / o  potser perquè va ser elegit per l’exèrcit com a zona per a fer maniobres, hi ha qui diu que amb tancs i tot,… com sigu,  poc queda en peu, un tros de l’esglèsia sí.
A prop, en una esplanada, hi ha les restes de l’esglèsia que formava part del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallverd. Un molt bon lloc per pensar, potser meditar…. un passat, una història, deixar un poble, uns veïns, conservar un patrimoni, valorar-lo, nous pobles, noves cases, noves històries, noves generacions.

 

Lo trenc de la Popla, turísticament Tren dels Llacs

20160725_183846Lo trenc de la Popla arriba des dels anys 50 a la Pobla de Segur, …

Locomotora de vapor i quatre vagons d’època, 41 túnels i 31 ponts…. ideal per a nostàlgics que volen veure bones vistes anant en tren per sobre dels llacs…. amb vistes al Montsec.  I mira, encara més, ara més confort amb trens panoràmics i climatitzats…. opcions per a pujar amunt amb trendelsllacs.

Llàstima que la política ferroviària del país sigui tant nefasta, i que Lo trenc de la Popla, ara, sigui més reclam turístic que servei per al territori, llàstima de polítiques públiques que entre uns i altres es passen 20 anys deixant morir infraestructures, a veure si per al dia a dia, ara, els gestors encerten amb els horaris del servei regular, i aconsegueixen usuaris (contents), i això comença a funcionar com un tren  d’avantguarda… més enllà del turista (humanista).

Lo del projecte transfronterer…. ho deixo per a la Catalunya del demà…. no desesperem 😉

Anar cap al nord,… opció cantàbrica.

doncs una ruta, per uns 5 dies, per fer sense mirar massa coses a  la prèvia, que no hi hagi spoilers, que sempre la sala n’és plena, sobre el mapa,… podria ser més o menys, aquesta. d’una tirada fins a Logroño -potser passar-hi la nit, que sempre hi ha bon tapeo-, i d’allà una mica més amunt, Astúries i Cantàbria. Mar i muntanya, a tocar. Castro Urdiales, Laredo, Santoña…. una mica de mar, una mica d’història; Santander, Santillana del Mar i Comillas, dinero a raudales 🙂 ; San Vicente de la Barquera, per a les mariscades, Ribadesella per a passar nits (com a territori de frontera) ; interior de muntanya (per estirar les cames i potser estirar-se…  espiritualment ) Picos de Europa, Potes i Covadonga; i la trilogia de ciutats Oviedo, Gijón i Avilés.

L’ordre dels factors altera el producte, pot fer més o menys cansat el viatge, s’aconsella mirar la previsió del temps!

2016-03-27 11.22.532016-03-25 10.52.452016-03-24 12.53.17

 

2016-03-27 15.07.48

 

2016-03-24 10.57.532016-03-26 11.04.58

Sant Jordi 2016

2016-04-23 22.10.32Sant Jordi. El dia de la rosa, del príncep, de les històries del drac i de la princesa, de la llegenda, de la Diada,…del poble, …. també el dia del llibre, amb els hidalgos cavallers,… i el dia de les poesies, dels passejos, de l’ai si plou,  de les dedicatòries -les d’amistat, les d’amor-… un dia que “fa festa“, és el dia dels enamorats a Catalunya 😉

 

 

 

Boig per tu

A la terra humida escric
“nena estic boig per tu”
em passo els dies
esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estas tant lluny;
servil i acabat boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
peròdins la meva copa veig
reflexada la teva llum ,me la beuré;
servil i acabat boig per tu.

Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja que caurà avui.

Em quedaré atrapat
ebri d´aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflaxada la teva llum ,me la beuré;
servil i acabat boig per tu
servil i acabat boig per tu.

Lletra:C.Sabater,P.Sala i J.Capdevila
Música:P.Sala

El xapo i a cavar….

20160421_182543-1Avui he vist aquesta publicació, o publicitat, sobre un museu.
M’ha cridat molt l’atenció…. l’aixada!
Com funciona?!
O bé…. com s’utilitza? Com s’usa?!

Aziza Brahim, Sàhara-Barcelona

La setmana passada vaig descobrir la cantant Aziza Brahim, i el seu disc “Abbar el Hamada” al Blues i Ritmes 2016 de Badalona, abans d’anar de gira cap a Europa…. entre cançó i cançó queda clar que és tot un símbol actiu del poble saharaui, nascuda al camp de refugiats de Tindorf, reivindica el seu poble, els drets humans, els refugiats,les dones i els immigrants que atravessen continents i no tenen oportunitat de creuar la frontera-la valla-el mur-la muralla, …. esperant un referèndum d’autodeterminació del seu poble.

Al youtube la podeu trobar i també saber més d’ella, de les seves cançons i músiques, dels sons del desert, del blues del desert…. aziza_front-page

Què poc que sabem del Sàhara Occidental, un referèndum pendent d’un cens oficial durant 30 anys,  i subiendo…. una d’aquelles vergonyes d’Espanya….i també de la ONU .

 

una escapada al Delta

una setmana abans de la manifestació a Amposta, la del “natros pugem sempre, ara baixeu vatros“, que es veu que va ser un èxit, vam anar a passar quatre dies al Delta, quatre dies de gener, que va fer un temps de primavera, amb les bicis…

l’allotjament triat va ser de turisme rural a Poblenou del Delta a unes 2hores i quart de BCN i també de Lleida. Poblenou és un poblet petit, de l’època del Instituto Nacional de Colonización…  amb cases blanques, gent amable, accent marcat, molta tranquil·litat, un bar i 7 restaurants per a la cuina de “proximitat” de veritat -vull dir que hi ha molt bon arrosset.

Els allotjaments rurals tenen equipaments per a famílies i amics, casetes baixes amb patis, i barbacoes. Per a anar amb bici és perfecte perquè tot és pla, pla, pla… i donar el tomb a l’encanyissada, la tancada o arribar-se a la punta de la Banya és fàcil per als biciclistes i també, per als caminadors, i més per als que fan “car-turisme”… i tot l’any hi ha  ocells per veure i també flamants flamencs!! -són tant elegants, i tants roses 🙂 i a l’encanyissada bon restaurant… 🙂 Amb el pont sobre l’Ebre és ràpid arribar a Deltebre… ah! i St. Carles de la Ràpita a uns 8 km… un local a recomanar Lo Barril -ho deixo aquí-.

… i d’aquests quatre dies de natura, bici, ocells, arrosset i altres, surt aquesta proposta per a“una escapada al Delta, amb amics!”, com ho veieu??  agafeu els llargavistes!

sé qui ho pot organitzar!

Campanya electoral, l’última de… l’any.

el setembre passat, estàvem en campanya electoral i el meu esborrany ràpid també estava en campanya. la idea era “A veure si després de la Campanya (i el dia de reflexió… -gran dia inútil, pre-xarxes socials, tot s’ha de dir-) aconseguim alguna cosa per tal que no estiguem així una generació més….”.
està clar que amb tants pocs dies no hem guanyat pas re, i ni la llei electoral de la Gencat  es veu en l’horitzó ,ni la Llei Orgànica electoral espanyola crec que es modifiqui en anys.. o si?
que el periòdic d’Andorra hagi publicat, durant la Campanya per a les eleccions generals espanyoles, al web elperiodic.ad fins a 6 sondejos electorals del baròmetre GESOP, en català i en castellà, i ho titulin com a “l’enquesta prohibida” és per a pensar seriosament sí volem ser democràticament parlant tant rancis. això recorda una mica maneres de fer pre-democràtiques, és a dir, franquistes.
a veure quantes eleccions farem el 2016 i quines campanyes tindrem: debats cridaners, cara a cara que no aporten re, ves a saber potser millorarem alguna cosa amb tots els canvis que vindran…