Etiqueta: pensament

Quaresma

El Dimecres de Cendra comença un període de quaranta dies, els dies que falten pel Diumenge de Pasqua.

És el temps de la Vella Quaresma, s’ha acabat la festa boja del Carnaval, i ha arribat la vella bruixa, arrugada, amargada, amb el seu mocador, la seva faldilla enorme i les seves 7 cames, i carregada de bacallà. Cada setmana perd una cama el divendres!

Durant aquest temps de quarantena (cristiana), de preparació física i espiritual per arribar a Setmana Santa, es practica la penitència, amb el dejuni i l’abstinència. La carn i els ous prohibits. uff !!Massa sacrifici!! això va evolucionar… el dejuni només els divendres,  o menjar lleuger durant la setmana (sopes d’oli, brou i verduretes) i peix exclusivament els diumenges, o menjar normal durant la setmana i el divendres peix, dimecres bunyols de bacallà, o cada dia bunyols -ensucrats- de quaresma.

Anar evolucionant, i que no es perdi el dolç.

La paternitat

ET-no vigent Ara que ja torna a ser finals d’any s’ha de tornar a remoure el tema, endavant, endarrera. Podria ser qualsevol tema, però mira, concretament és la paternitat.

Un dia, ja fa més d’una generació, va arribar l’etapa democràtica actual a Espanya, sí, la famosa Constitució de 1978, la dels principis d’igualtat…. i no discriminació per raó de sexe.

“Y corría el año 2007” quan es va aprovar una llei per a la ” igualtat efectiva de dones i homes” que va preveure un permís de paternitat, segurament impulsat per haver de complir alguna norma europea…  i, es va reformar l’Estatut dels Treballadors: “el trabajador tendrá derecho a la suspensión del contrato durante trece días ininterrumpidos”, això 13 dies, ni 14, ni 15,… 13 dies. Els quals, prèvia cotització, el progenitor-pare té dret al 100% de la base de cotització.

I vam evolucionar, com a país-estat, i al 2009 es va tirar la casa per la finestra, i es va preveure una ampliació pel permís de paternitat “cuatro semanas ininterrumpidas”. uuuuhhhh, uuuuhhhh,…. no un mes, 4 setmanes, 28 dies.

Això sí, es va preveure que les 4 setmanes entrarien en vigor el 1r de gener del 2011. I des d’aquells dies (governs Zapatero, Rajoy, … )s’ha posposat la seva entrada en vigor unes 6 o 7 vegades, cada nova llei de pressupostos (o modificació per reajustar) ho ha deixat per l’any següent, … i així fins a 2017. Són les 4 mis(t)erioses setmanes en pro de la igualtat, exclusives per al pare, per a les seves responsabilitats familiars, perquè s’involucri en la vida de l’infant,…

Ara que ja hem superat les crisis, ara sí, noves “negociacions polítiques” en pro de la “modernitat” i a per les 4 setmanes (que no 4 mesos). Araa sí, visca les paternitats dels pares treballadors, no per obligació, només com a dret, que si no ho volen gaudir, si els pressiona l’empresari o altres etcs no cal, eh?

Fem tard, ens quedem curts, i ho fem malament. I a més a més, ho sabem.

Montserrat. Cor de Catalunya

screenshot_20161125-233553Els catalans a Montserrat un dia o altre hi hem anat. De petits. De grans. Per veure la Moreneta. Per resar. Per veure les muntanyes. Per fer una excursió. Per demanar refugi. Buscar el perdó. Hi hem anat a peu. En bus. En autocar. Amb cotxe.

La muntanya, un dia com un diumenge està plena de gent, i l’aparcament que tenen habilitat està al 102%. Molta gent. Baixar a la Santa Cova és un passeig o excursioneta assequible, no és massa llarg, i les figures del Rosari monumental, amb les vistes, van distraient l’estona. La pujada després ja costa una miqueteta més.

El cas és que era un diumenge de primers de mes, baixavem tranquil.lament i vam trobar una família, abuela, madre e hijo, que segurament feia temps que eren catalans, però tenien accent de Colòmbia. El cas és que mare i fill feien el peregrinatge descalços fins a la Cova, li dic peregrinatge perquè les sabates les portaven a la bossa. Vaig mirar-los els peus i em van semblar grans. Coses del directe. El fill posem que tenia uns 13 anys, mirava el mòbil i anava baixant, mentrestant escoltava la “seva” música. Bé, ell i els altres del camí, gràcies al mòbil i això de compartir el que escoltes quan vas porai. I llavors, enmig d’aquell peregrinatge que feien, la abuela li diu: ¿ y esa música que escuchas? es blasfemia, como que no es mucho para estar aquí.  En efecte, un requetón de males paraules, jodiendo y joder,… no per escoltar-lo fent el Camí del Rosari monumental.

Per favor. Al cor de Catalunya: Natura, Art i Espiritualitat.

 

 

 

 

El xapo i a cavar….

20160421_182543-1Avui he vist aquesta publicació, o publicitat, sobre un museu.
M’ha cridat molt l’atenció…. l’aixada!
Com funciona?!
O bé…. com s’utilitza? Com s’usa?!

Eternitat

Parlant de les possibles vides viscudes (interessant tema a desenvolupar, “saber” que has tingut altres vides, humanes i fins i tot animals) arriba la millor frase de la setmana, que parteix de qui creu que només té una vida, i després de la vida….  després… l’eternitat.
I jo li pregunto:
I com te l’imagines l’eternitat?
Resposta:
Tal com l’he viscut.