Etiqueta: país

Benidorm

Benidorm és conegut com el paradís de la tercera edat. O aquesta era la meva idea.
Mons padrins hi van anar fa uns vint anys, uns amics dels jubilats els hi van engrescar, i com a bons jubilats joves… cap allà! A fer el turista de sol i platja, uns 15 dies, per unes 18.000 pessetes. O bé això recorden….  les platges, l’illa, la barqueta golondrina, les caminades, les rutes a veure les fàbriques de torrons (amb les seves botigues a la sortida ) i les fàbriques de pell ( un bon veí s’hi va comprar l’abric de pell de l’hivern), són anécdotes vàries, com la fiambrera per anar a passar el dia a València, o a Alacant, o les cafeteries mil que van catar.
Un divendres qualsevol de maig, m’hi he passejat, amb la calma de qui té tot el dia per endavant, per caminar, per passar pel punt d’informació (és nota que fa temps que s’organitzen per al turista), per fer platja, fer cafè o el segon esmorzar, o una tapeta, a vere, oferta, oferta hi ha. I botigues i més botiguetes, de tots els preus i vàries opcions per a dinar, i per fer el turista, les fotos del turista selfie, o el de pose de grup, i mentres des de Castell estava mirant des del mirador la platja de Llevant, una senyora al meu costat diu: Però què bonic!! No m’estranya que la gent vingui!!  i dos segons després passen pel meu costat un grup de cinc senyores d’accent de Lleida que van dient què és una llàstima que no els hagi fet més bon temps! La veritat és que l’aigua està fresqueta, però pels atrevits, pels nens impacients i per la gent que ve del nord, és acceptable. I jo agraeixo que hi hagi quatre núvols de matí. El blau del mar no és tant intens, però m’he deixat el barret,… i comprar-me un barret de Benidorm fa molta mandra!

Per posar el toc més cultural he entrat a l’esglèsia, amb permís del senyor que demana a la porta, i de les senyores que la cuiden -tanquen en tres minuts, suficient per a mi, i a elles els dóna temps de quadrar la caixa-. Volia veure la Mare de Déu del Sofratge, que és la que vetlla per les qüestions espirituals de les ànimes del Purgatori, també li’n diuen Virgen del Sufragio, i com que va ser trobada en una barqueta calcinada, doncs la tradició -més mundana- del poble li deia del Naufragio, més simple. Les recreacions de la trobada de la verge amb la barca deuen ser espectaculars, si un divendres qualsevol a la platja ja pots trobar una  coral cantaire, ….  En fi, la Verge també és alcaldessa perpètua de la ciutat, està condecorada pel Mèrit Naval –en època del senyor Trillo, fa quatre dies.

 

 

Quaresma

El Dimecres de Cendra comença un període de quaranta dies, els dies que falten pel Diumenge de Pasqua.

És el temps de la Vella Quaresma, s’ha acabat la festa boja del Carnaval, i ha arribat la vella bruixa, arrugada, amargada, amb el seu mocador, la seva faldilla enorme i les seves 7 cames, i carregada de bacallà. Cada setmana perd una cama el divendres!

Durant aquest temps de quarantena (cristiana), de preparació física i espiritual per arribar a Setmana Santa, es practica la penitència, amb el dejuni i l’abstinència. La carn i els ous prohibits. uff !!Massa sacrifici!! això va evolucionar… el dejuni només els divendres,  o menjar lleuger durant la setmana (sopes d’oli, brou i verduretes) i peix exclusivament els diumenges, o menjar normal durant la setmana i el divendres peix, dimecres bunyols de bacallà, o cada dia bunyols -ensucrats- de quaresma.

Anar evolucionant, i que no es perdi el dolç.

Cartoixa

Una visita obligada del Priorat és anar a “la casa del Prior”, és a dir, la Cartoixa d’Escaladei, que va ser el primer monestir de l’ordre dels de Sant Bru – els cartoixans- a la península.

Des del 1194 quan Alfons I el Cast va cedir als monjos un indret per al silenci, la solitud i la natura…. i va ser temps per a la colonització i cristianització, temps per a l’aïllament, l’oració, la lectura, la meditació, la contemplació i el treball manual…. les cel.les, els horts, les fonts, els dominis, el Priorat, els delmes, i tota una projecció gòtica, classissista i barroca, …. fins a l’any 1835: Mendizábal, l’abandonament, el saqueig i l’incendi.

A l’espera de rebre un reconeixement UNESCO, la feina de recuperació i de restauració continua, enmig de la natura, al Montsant, al Priorat, entre vinyes, ametllers i oliveres, … sense presses, … visites sense presses, per caminar i per buscar un bon lloc per dinar, al poble d’Escaladei potser un tast de vins (rutes enològiques), o a la Venta d’en Pubill -encreuament de carreteres clàssic-, un bon vi, potser de Cornudella.

 

 

Montserrat. Cor de Catalunya

screenshot_20161125-233553Els catalans a Montserrat un dia o altre hi hem anat. De petits. De grans. Per veure la Moreneta. Per resar. Per veure les muntanyes. Per fer una excursió. Per demanar refugi. Buscar el perdó. Hi hem anat a peu. En bus. En autocar. Amb cotxe.

La muntanya, un dia com un diumenge està plena de gent, i l’aparcament que tenen habilitat està al 102%. Molta gent. Baixar a la Santa Cova és un passeig o excursioneta assequible, no és massa llarg, i les figures del Rosari monumental, amb les vistes, van distraient l’estona. La pujada després ja costa una miqueteta més.

El cas és que era un diumenge de primers de mes, baixavem tranquil.lament i vam trobar una família, abuela, madre e hijo, que segurament feia temps que eren catalans, però tenien accent de Colòmbia. El cas és que mare i fill feien el peregrinatge descalços fins a la Cova, li dic peregrinatge perquè les sabates les portaven a la bossa. Vaig mirar-los els peus i em van semblar grans. Coses del directe. El fill posem que tenia uns 13 anys, mirava el mòbil i anava baixant, mentrestant escoltava la “seva” música. Bé, ell i els altres del camí, gràcies al mòbil i això de compartir el que escoltes quan vas porai. I llavors, enmig d’aquell peregrinatge que feien, la abuela li diu: ¿ y esa música que escuchas? es blasfemia, como que no es mucho para estar aquí.  En efecte, un requetón de males paraules, jodiendo y joder,… no per escoltar-lo fent el Camí del Rosari monumental.

Per favor. Al cor de Catalunya: Natura, Art i Espiritualitat.

 

 

 

 

Lo trenc de la Popla, turísticament Tren dels Llacs

20160725_183846Lo trenc de la Popla arriba des dels anys 50 a la Pobla de Segur, …

Locomotora de vapor i quatre vagons d’època, 41 túnels i 31 ponts…. ideal per a nostàlgics que volen veure bones vistes anant en tren per sobre dels llacs…. amb vistes al Montsec.  I mira, encara més, ara més confort amb trens panoràmics i climatitzats…. opcions per a pujar amunt amb trendelsllacs.

Llàstima que la política ferroviària del país sigui tant nefasta, i que Lo trenc de la Popla, ara, sigui més reclam turístic que servei per al territori, llàstima de polítiques públiques que entre uns i altres es passen 20 anys deixant morir infraestructures, a veure si per al dia a dia, ara, els gestors encerten amb els horaris del servei regular, i aconsegueixen usuaris (contents), i això comença a funcionar com un tren  d’avantguarda… més enllà del turista (humanista).

Lo del projecte transfronterer…. ho deixo per a la Catalunya del demà…. no desesperem 😉

Sant Jordi 2016

2016-04-23 22.10.32Sant Jordi. El dia de la rosa, del príncep, de les històries del drac i de la princesa, de la llegenda, de la Diada,…del poble, …. també el dia del llibre, amb els hidalgos cavallers,… i el dia de les poesies, dels passejos, de l’ai si plou,  de les dedicatòries -les d’amistat, les d’amor-… un dia que “fa festa“, és el dia dels enamorats a Catalunya 😉

 

 

 

Boig per tu

A la terra humida escric
“nena estic boig per tu”
em passo els dies
esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estas tant lluny;
servil i acabat boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
peròdins la meva copa veig
reflexada la teva llum ,me la beuré;
servil i acabat boig per tu.

Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja que caurà avui.

Em quedaré atrapat
ebri d´aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflaxada la teva llum ,me la beuré;
servil i acabat boig per tu
servil i acabat boig per tu.

Lletra:C.Sabater,P.Sala i J.Capdevila
Música:P.Sala

Campanya electoral, l’última de… l’any.

el setembre passat, estàvem en campanya electoral i el meu esborrany ràpid també estava en campanya. la idea era “A veure si després de la Campanya (i el dia de reflexió… -gran dia inútil, pre-xarxes socials, tot s’ha de dir-) aconseguim alguna cosa per tal que no estiguem així una generació més….”.
està clar que amb tants pocs dies no hem guanyat pas re, i ni la llei electoral de la Gencat  es veu en l’horitzó ,ni la Llei Orgànica electoral espanyola crec que es modifiqui en anys.. o si?
que el periòdic d’Andorra hagi publicat, durant la Campanya per a les eleccions generals espanyoles, al web elperiodic.ad fins a 6 sondejos electorals del baròmetre GESOP, en català i en castellà, i ho titulin com a “l’enquesta prohibida” és per a pensar seriosament sí volem ser democràticament parlant tant rancis. això recorda una mica maneres de fer pre-democràtiques, és a dir, franquistes.
a veure quantes eleccions farem el 2016 i quines campanyes tindrem: debats cridaners, cara a cara que no aporten re, ves a saber potser millorarem alguna cosa amb tots els canvis que vindran…

Vallfogona (de Ripollès)

I si haguéssim nascut a Vallfogona de Ripollès? Imagineu?  e la muntanya… pre-Pirineu, uns 200 habitants, amb riera “pròpia”, pont medieval, cases de pedra, entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses… allà també paracomVallfogona de Ripollèspten!?Vallfogona  de Ripolllés