Etiqueta: Catalunya

Aturada per dignitat

El dia 1 d’octubre havia de ser un dia de referèndum, una #festademocràtica, la festa de la democràcia, el dia que el poble és consultat i vota. Vota i decideix.
Però també havia de ser el dia de la negació, del #noreferendum, del poder dir ” aquí no hi ha hagut un referèndum “.
El dia 1 d’octubre va ser un dia on es va votar, però de forma intranquil.la. Col.legis electorals clausurats, helicòpters de la policia perseguint un president, gent protegint urnes, gent protegint vots, i unes imatges de vergonya de la policia nacional anant a fer mal, des de l’obsecació d’agafar unes urnes a tot preu, i amb barra lliure a la violència, amb l’adrenalina disparada…. i sense pensar. A Ponts, a Menàrguens, a pobles que ni sabíem que existien de menys de 700 habitants van entrar com qui va a ocupar, destrossar, o fer mal. Obcecats, des de l’ofuscació més obscura, tinc una ordre i per damunt de tanques, atravessant portes, per damunt de gent pacífica, “tinc un vot”, amb les mans aixecades, amb violència, buscant la confrontació,…. tot per justificar una violència al carrer, la suspensió de l’autonomia,  i sobretot que no hi ha hagut el referèndum d’autodeterminació.
Quin Estat vol ser així? I qui vol ser d’un Estat autoritari i repressor?
Quins dirigents polítics democràtics envien la policia acarnissadament contra el seu poble?
Quina impunitat tenen? On queda la democràcia? I la dignitat? Què passa amb la postveritat ? Per què hem d’estar sempre mirant la premsa internacional ?

És qüestió de democràcia, pwerò també de drets humans, i de dignitat personal, dignitat col.lectiva, i dignitat com a País.

No podem permetre que ens diguin que han vingut a actuar proporcionalment. No ens poden tractar com a terroristes. Fora el mal govern.

Avui ens aturem…. ho hem de fer. No podem fer com si res hagués passat. A Catalunya han passat moltes coses, i confiem que en passaran més, però sense violència. No ens podem permetre la violència, hem de ser una societat capdavantera en no violència. Però, arribats aquí, amb els crits de “els carrers seran sempre nostres”, la idea és que això ja no té aturador. Les carregues policials han portat a que no hi hagi ni perdó ni oblit. És més, indignació, i està clar que ja estem convençuts.

Estic molt trista. Decebuda i trista.

Marxem ja.

 

 

Quaresma

El Dimecres de Cendra comença un període de quaranta dies, els dies que falten pel Diumenge de Pasqua.

És el temps de la Vella Quaresma, s’ha acabat la festa boja del Carnaval, i ha arribat la vella bruixa, arrugada, amargada, amb el seu mocador, la seva faldilla enorme i les seves 7 cames, i carregada de bacallà. Cada setmana perd una cama el divendres!

Durant aquest temps de quarantena (cristiana), de preparació física i espiritual per arribar a Setmana Santa, es practica la penitència, amb el dejuni i l’abstinència. La carn i els ous prohibits. uff !!Massa sacrifici!! això va evolucionar… el dejuni només els divendres,  o menjar lleuger durant la setmana (sopes d’oli, brou i verduretes) i peix exclusivament els diumenges, o menjar normal durant la setmana i el divendres peix, dimecres bunyols de bacallà, o cada dia bunyols -ensucrats- de quaresma.

Anar evolucionant, i que no es perdi el dolç.

Cartoixa

Una visita obligada del Priorat és anar a “la casa del Prior”, és a dir, la Cartoixa d’Escaladei, que va ser el primer monestir de l’ordre dels de Sant Bru – els cartoixans- a la península.

Des del 1194 quan Alfons I el Cast va cedir als monjos un indret per al silenci, la solitud i la natura…. i va ser temps per a la colonització i cristianització, temps per a l’aïllament, l’oració, la lectura, la meditació, la contemplació i el treball manual…. les cel.les, els horts, les fonts, els dominis, el Priorat, els delmes, i tota una projecció gòtica, classissista i barroca, …. fins a l’any 1835: Mendizábal, l’abandonament, el saqueig i l’incendi.

A l’espera de rebre un reconeixement UNESCO, la feina de recuperació i de restauració continua, enmig de la natura, al Montsant, al Priorat, entre vinyes, ametllers i oliveres, … sense presses, … visites sense presses, per caminar i per buscar un bon lloc per dinar, al poble d’Escaladei potser un tast de vins (rutes enològiques), o a la Venta d’en Pubill -encreuament de carreteres clàssic-, un bon vi, potser de Cornudella.

 

 

Montserrat. Cor de Catalunya

screenshot_20161125-233553Els catalans a Montserrat un dia o altre hi hem anat. De petits. De grans. Per veure la Moreneta. Per resar. Per veure les muntanyes. Per fer una excursió. Per demanar refugi. Buscar el perdó. Hi hem anat a peu. En bus. En autocar. Amb cotxe.

La muntanya, un dia com un diumenge està plena de gent, i l’aparcament que tenen habilitat està al 102%. Molta gent. Baixar a la Santa Cova és un passeig o excursioneta assequible, no és massa llarg, i les figures del Rosari monumental, amb les vistes, van distraient l’estona. La pujada després ja costa una miqueteta més.

El cas és que era un diumenge de primers de mes, baixavem tranquil.lament i vam trobar una família, abuela, madre e hijo, que segurament feia temps que eren catalans, però tenien accent de Colòmbia. El cas és que mare i fill feien el peregrinatge descalços fins a la Cova, li dic peregrinatge perquè les sabates les portaven a la bossa. Vaig mirar-los els peus i em van semblar grans. Coses del directe. El fill posem que tenia uns 13 anys, mirava el mòbil i anava baixant, mentrestant escoltava la “seva” música. Bé, ell i els altres del camí, gràcies al mòbil i això de compartir el que escoltes quan vas porai. I llavors, enmig d’aquell peregrinatge que feien, la abuela li diu: ¿ y esa música que escuchas? es blasfemia, como que no es mucho para estar aquí.  En efecte, un requetón de males paraules, jodiendo y joder,… no per escoltar-lo fent el Camí del Rosari monumental.

Per favor. Al cor de Catalunya: Natura, Art i Espiritualitat.

 

 

 

 

Sant Jordi 2016

2016-04-23 22.10.32Sant Jordi. El dia de la rosa, del príncep, de les històries del drac i de la princesa, de la llegenda, de la Diada,…del poble, …. també el dia del llibre, amb els hidalgos cavallers,… i el dia de les poesies, dels passejos, de l’ai si plou,  de les dedicatòries -les d’amistat, les d’amor-… un dia que “fa festa“, és el dia dels enamorats a Catalunya 😉

 

 

 

Boig per tu

A la terra humida escric
“nena estic boig per tu”
em passo els dies
esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estas tant lluny;
servil i acabat boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
peròdins la meva copa veig
reflexada la teva llum ,me la beuré;
servil i acabat boig per tu.

Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja que caurà avui.

Em quedaré atrapat
ebri d´aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflaxada la teva llum ,me la beuré;
servil i acabat boig per tu
servil i acabat boig per tu.

Lletra:C.Sabater,P.Sala i J.Capdevila
Música:P.Sala

una escapada al Delta

una setmana abans de la manifestació a Amposta, la del “natros pugem sempre, ara baixeu vatros“, que es veu que va ser un èxit, vam anar a passar quatre dies al Delta, quatre dies de gener, que va fer un temps de primavera, amb les bicis…

l’allotjament triat va ser de turisme rural a Poblenou del Delta a unes 2hores i quart de BCN i també de Lleida. Poblenou és un poblet petit, de l’època del Instituto Nacional de Colonización…  amb cases blanques, gent amable, accent marcat, molta tranquil·litat, un bar i 7 restaurants per a la cuina de “proximitat” de veritat -vull dir que hi ha molt bon arrosset.

Els allotjaments rurals tenen equipaments per a famílies i amics, casetes baixes amb patis, i barbacoes. Per a anar amb bici és perfecte perquè tot és pla, pla, pla… i donar el tomb a l’encanyissada, la tancada o arribar-se a la punta de la Banya és fàcil per als biciclistes i també, per als caminadors, i més per als que fan “car-turisme”… i tot l’any hi ha  ocells per veure i també flamants flamencs!! -són tant elegants, i tants roses 🙂 i a l’encanyissada bon restaurant… 🙂 Amb el pont sobre l’Ebre és ràpid arribar a Deltebre… ah! i St. Carles de la Ràpita a uns 8 km… un local a recomanar Lo Barril -ho deixo aquí-.

… i d’aquests quatre dies de natura, bici, ocells, arrosset i altres, surt aquesta proposta per a“una escapada al Delta, amb amics!”, com ho veieu??  agafeu els llargavistes!

sé qui ho pot organitzar!