Pirineu aragonès. Canfranc

picsart_11-12-03-39-37Sí. Pirineu aragonès. L’hi agrada a tothom. Tothom hi va. Excursions. Esquí. altres etcs… i va som-hi!… que és  aquí  mateix, i cap a Canfranc. Canfranc és un poble – estació internacional. És a dir, tot  és  “estació”.

Un lloc “adif”, o de la Diputació, en tot cas abandonat, fantasmagòric, amb el seu  cartellet a la porta “prohibit baixar a les vies” … i giro el cap, miro les vies i veig famílies senceres caminant entre les vies, per damunt de trossets d’uralita trencada, pujant a ferros que un dia van ser vagons, ara tot està destrossat, tot, la cosa promet.

El títol  és  “Estación Internacional de Canfranc”… un mega emplaçament, un edifici magnànim de l’època (a lo palauet francès, cúpula impressionant) amb tot i més, enginyeria dels anys 20, de fa un segle, potser unes 16 vies, un tunnel  de 7.875 metres a Somport per connectar amb França. El trendiment transpirinenc. Una sortida pels Pirineus en tren.

Va funcionar entre 1928 i el 1970, quan va descarrilar un tren a la part francesa, – el rumor és que la cosa potser va ser provocada -, un pont va caure/trencar-se  i els de la SNFC de França encara no han vist ara l’interès de tornar a tenir una via útil  Pau-Zaragoza… amb un bus sembla ser que ja fan.

Fantasmagòric. De pel·lícula.

El tunnel ara no té via, diré  que ja no és  ferroviari, -total per anar enlloc, fora-, però és un tunnel via de seguretat per al tunnel viari de Somport, i també porta d’accés al Laboratori subterrani de Canfranc, a 850 metres sota el Tobazo, on estudien la “matèria fosca”…

De pel·lícula.

Bé, de pel·lícula també és “El Rey de Canfranc” , documental,  espionatge, II Guerra Mundial, i Canfranc.  A veure.