Montserrat. Cor de Catalunya

screenshot_20161125-233553Els catalans a Montserrat un dia o altre hi hem anat. De petits. De grans. Per veure la Moreneta. Per resar. Per veure les muntanyes. Per fer una excursió. Per demanar refugi. Buscar el perdó. Hi hem anat a peu. En bus. En autocar. Amb cotxe.

La muntanya, un dia com un diumenge està plena de gent, i l’aparcament que tenen habilitat està al 102%. Molta gent. Baixar a la Santa Cova és un passeig o excursioneta assequible, no és massa llarg, i les figures del Rosari monumental, amb les vistes, van distraient l’estona. La pujada després ja costa una miqueteta més.

El cas és que era un diumenge de primers de mes, baixavem tranquil.lament i vam trobar una família, abuela, madre e hijo, que segurament feia temps que eren catalans, però tenien accent de Colòmbia. El cas és que mare i fill feien el peregrinatge descalços fins a la Cova, li dic peregrinatge perquè les sabates les portaven a la bossa. Vaig mirar-los els peus i em van semblar grans. Coses del directe. El fill posem que tenia uns 13 anys, mirava el mòbil i anava baixant, mentrestant escoltava la “seva” música. Bé, ell i els altres del camí, gràcies al mòbil i això de compartir el que escoltes quan vas porai. I llavors, enmig d’aquell peregrinatge que feien, la abuela li diu: ¿ y esa música que escuchas? es blasfemia, como que no es mucho para estar aquí.  En efecte, un requetón de males paraules, jodiendo y joder,… no per escoltar-lo fent el Camí del Rosari monumental.

Per favor. Al cor de Catalunya: Natura, Art i Espiritualitat.