El I Marquès de Comillas

Comillas és un poble cantàbric que és ben digne de visitar. En temps d’Alfonso XI i d’Alfonso XII era el balneari de la reialesa, i això sempre et deixa un patrimoni cultural important.  Al poble, fins i tot hi ha un petit palauet, el Capricho de Gaudí, amb unes rajoles-girasols ben boniques ( em recorda, en petit, la casa del carrer Carolines al barri de Gràcia de Barcelona). Un cementiri d’aquests monumentals, amb escultures que es fan mirar, i palaus i palauets, i una Universitat Pontificia.

Ja sabem que els indianos tornaven i havien de demostrar que sí, que els havia anat bé, que podien i eren pudents i vinga palauets Doncs un d’aquests indianos que va triomfar era nascut a Comillas. Aquest senyor va ser Antonio López López, un senyor tant i tant important que fins i tot el van nomenar Primer Marquès de Comillas, tot un Grande de España. La primera vegada que em van parlar d’ell em van dir que va ser un tot un referent de l’època d’Alfonso XII, que va invitar al rei a Comillas i “per impressionar-lo va fer arribar la llum per primera vegada a un poble d’Espanya, i va ser a Comillas”. I es veu que sí, que uns 30  fanalets van il·luminar els carrers.

En algun moment en tornar de Cuba es va establir a Barcelona, amb dona i fills, i aquí va morir.  I oses dels homenatges,  se li va dedicar un carrer a Barcelona -ara ja té un altre nom-, encara hi té una plaça -aviat faran una consulta per decidir com s’ha de dir-, una estàtua monumental enmig de la plaça – fins a data d’avui-, i una sala que porta el seu nom a les Drassanes.

El Marquès estava posat en tot i més, en els negocis de banca, de transatlàntics, de tabacs, amic de la reialesa, burgesia catalana, i com no podia ser d’altra manera, part de tot el seu gran negoci, va ser gràcies al tràfic d’esclaus d’africans cap a Cuba, fins i tot el seu cunyat va acusar-lo de negrer.

SOS racisme fa temps que vol que la plaça de Barcelona que porta el seu nou es digui Nelson Mandela, i el col·lectiu Tanquem els CIES fa temps que vol que porti el nom de la primera víctima que va morir al CIES de Zona Franca, Idrissa Diallo.

També es perseguia fer fora l’estàtua. Avui,  primera etapa: s’ha fet una festa,  amb els operaris i la grua,  que han tret l’estàtua, obra de Frederic Marès. Ara se suposa que anirà a algun museu -deixem passar els dies,… i s’intal·laran uns plafons per informar sobre la plaça…