Vaga general, 8N assaig general

Avui he fet vaga perquè no podem fer com “aquell que no passe re”.

Com si no tinguéssim presos polítics.
Com si no haguéssim fet un Referendum el dia 1 d’octubre.
Com si no hi haguéssin unes 900 persones víctimes fruit de l’embat de la “força” policial de l’Estat, és a dir violència física contra nosaltres, conciutadans i convilatans, padrins, i gent jove, és igual.
Com si no  hagues sigut tot una vergonya vergonyant.
Com si anéssim sobrats de democràcia.
Com si no haguéssin posat en dubte la feina dels professionals del cos de Mossos d’Esquadra.
Com si no haguéssin cessat el sr. Trapero, cap del cos de Mossos.
Com si no haguéssin faltat a la veritat en els atestats policials.
Com si no hi hagués prevaricació en aquest tot si val per la unitat nacional.
Com si Espanya fos una, grande y muy grande, vull dir lliure.
Com si hi hagués llibertat, i els drets fonamentals els tinguéssim garantits.
Com si des de Catalunya no s’hagués demanat la mediació internacional al conflicte.
Com si l’Estat hagués volgut dialogar i Europa l’hagués avalat. T’imagines?
Com si no hi hagués hagut resposta als requeriments opressors  epistulars.
Com si no hi hagués mandat popular de les urnes.
Com si el 9N hagués sigut il-legal.
Com si el concens per tenir el President Puigdemon hagués sigut fàcil.
Com si les CUP fossin uns radicals, sempre i en tot moment, i en el sentit més pejoratiu que imagineu.
Com si la maquinària de l’Estat no tirés de post-veritat, fal-làcies, mitjans de comunicació públics i privats inclosos.
Com si les eleccions autonòmiques fossin de pandereta, els governs autonòmics els d’una regió de províncies remotes on pasturen quatre vaques perdudes per la muntanya, on si es legisla alguna cosa és perquè -pobrets-, autoritza’ls per l’amordedeu.
Com si no hi hagués conflictes competencials constitucionals en tots els temes.
Com si no fos que tota llei catalana és retallada per la interpretació del famos TC.
Com si no es matxaqués constantment la llibertat d’expressió.
Com si això no anés de democràcia.
Com si no estiguéssim cansats de cantar cançons de l’època de la Nova Cançó.
Com si no s’haguéssin de reactivar associacions que fa 36 anys ja es pensaven que havien fet tota la feina.
Com si fos normal tenir tot un executiu cessat a la presó.
Com si fos ètic que els Jordis estiguin a la presó.
Com si fos normal acudir a Bruxelles, a l’empara de jutjats europeus, més imparcials, per garantir llibertats i drets.
Com si fos normal el coi de 155 aplicat a Gencat.
Com si tingués algun sentit voler controlar la Sanitat, l’Agricultura, la Cultura i l’Ensenyament a Catalunya.
Com si fos de lo més i més normal tenir els 4 consellers ( cessats) a l’exil-li.
Com si … no anés amb mi.
Repeteixo,  com si no tinguessim presos polítics.
Com si els dies no anéssin passant.
Com si fòssim erms.
Com si no calgués defensar les institucions.
Com si no hi hagués un poble actiu, alegre, combatiu, simpàtic,… i persistent, tossudament i pacíficament aixecat.
Com si hi pogués haver normalitat a Catalunya amb presos polítics.

No podem fer com si re, …

Com si no tinguéssim intervenció estatal,  el totpoderós 155, els homes de negre, els señors de Madrid, les imposicions, els això en castellano, la coi de burocràcia de la caverna, la indecisió de les “noves autoritats”, la por de com ells mateixos no veuen com emparar que estan usurpant…

uf, em deixo coses, sobren motius.

A vegades cal aturar-se, pensar, simplificar. Lluitem per drets i llibertats fonamentals. Crec que això és un assaig general gràcies als CDR, s’ha fet molt bé, i mentre hi hagi presos polítics auguro que es comtinuarà fent.