Mes: setembre de 2016

Jo, Ramon Llull

20160910_234618Dilluns vam anar a la Filmoteca, a l’estrena de “Jo, Ramon Llull”, una docuficció, documental i film sobre aquest tros de personatge. Cortesà de vida mundana, amic de l’infant reial, als 30 anys canvià. Cinc aparicions de Crist a la creu i un canvi radical de vida. …. un laic convençut i disposat a convèncer jueus i musulmans, a casa seva, de la veritable religió. Tot a través de l’Ars, un programa lul·lià: la filosofia, la ciència, la moral en un sistema de verificacions mecàniques comprensibles i transmissibles per demostrar la superioritat del cristianisme.
De cortesà de donzelles a quasi “beat” de l’esglèsia catòlica. Comença a reemplaçar la seva vida després d’un naufragi…. promet, no?!

Demà 11 de setembre per la tv3.

Tragó de Noguera

IMG_20160904_234745FB_IMG_1473015785104
IMG_20160904_234753Una tarda de descoberta, a tocar de casa. Tot comença quan t’envien un punt al Google maps, i dius, uf! Potser massa alluny!

Vam fer bé de deixar la mandra a casa i fer una tarda d’aventureta pel Montsec i cap al pantà de Santa Anna, pel costat català!
Tragó de Noguera era un poble que allà al 1950 tenia 210 cases habitades i uns 600 habitants, va ser marcat pel traçat dels pantans de l’època franquista, en pro del progrés, i cobert per les aigües de l’embassament de Santa Anna als anys 60 ( del segle passat, s’entén ). Crec que almenys la meitat del poble és a sota. Enfangat si les aigües baixen molt. La part no coberta són runes. Moltes pedres. Totxos. Teules. Pels pocs anys que fa que és un poble deshabitat,…. hi ha massa runa, potser perquè els veïns, en abandonar el poble, van emportar-se les teules de les cases, i així les estructures tots sabem que duren poc; potser perquè hi va haver cert tràfic amb les restes del poble -materials – durant els primers anys que estava deshabitat, i segons com, a temporades s’hi podia arribar en camió, i / o  potser perquè va ser elegit per l’exèrcit com a zona per a fer maniobres, hi ha qui diu que amb tancs i tot,… com sigu,  poc queda en peu, un tros de l’esglèsia sí.
A prop, en una esplanada, hi ha les restes de l’esglèsia que formava part del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallverd. Un molt bon lloc per pensar, potser meditar…. un passat, una història, deixar un poble, uns veïns, conservar un patrimoni, valorar-lo, nous pobles, noves cases, noves històries, noves generacions.